I Biennal d’escultura Valldoreix dels Somnis

Organitza: Associació Amicart Valldoreix
del 25 de Setembre al 25 de Novembre 2016
Parque Sant Cebrià. Club de Tenis Valldoreix. Jardins 11 Setembre (EMD)


Organització

  • Presidenta
    Marcenia Baqués
  • Vicepresidenta
    Montse Cosidó
  • Secretari
    Josep Carné
  • Tresorer
    Eduardo Delgado
  • Vocals
    Santiago Alonso
    Joan Barba
    Oldrich Bitnar
    German Fernández
    Arturo de Marichalar
    Imma Pueyo
  • Direcció i coordinació I Biennal
    Marcenia Baqués
  • Comissariat i catàleg
    Imma Pueyo
  • Coordinació muntatge obres
    Joan Barba
    Oldrich Bitnar
  • Publicitat i disseny
    Pedro Daniel Baqués
  • Fotografia
    Arturo de Marichalar
  • Comunicació
    German Fernandez
  • Disseny díptic
    Oldrich Bitnar
  • Instal·lació d'obres
    Brigada d'obres i serveis de Valldoreix
    Servei manteniment CEV
  • Correcció textos
    Pere Gilbert
  • Maquetació catàleg
    Joan Arís
  • Impressió
    Gràfiques Minerva

Josep Puig i Belman
President EMD Valldoreix

Valldoreix va néixer amb la vocació d’esdevenir una ciutat jardí, una àmplia zona residencial de cases aïllades i envoltades per trossos de natura domesticada, amb franges de rieres i taques de boscos que han mantingut la seva estructura i que conviden a la passejada.

La transformació urbana que ha experimentat el territori durant el darrer segle ha estat molt important. Si el primer salt va ser de la ruralitat a la urbanització d’estiueig, el segon ha estat la seva transformació en primera residència. Aquest pas, sense renunciar al veïnatge amb la natura que caracteritza Valldoreix, també demana uns signes culturals, com és l’escultura pública.

Amicart Valldoreix ha estat atenta a aquesta nova sensibilitat i la seva iniciativa de crear una Biennal d’Escultura en espais públics suposa una proposta oberta de reflexió de com introduir l’art en l’ urbanisme i de com la bellesa de les escultures ajuda a millorar la qualitat de vida del nostre entorn.

La Biennal, doncs, esdevé una mostra per ser gaudida per tots els veïns i, alhora, per atraure visitants forans. L’obra d’art sempre ha contenir un mínim de provocació, d’ambigüitat per a fer reflexionar a l’espectador, i la mostra, en ella mateixa, esdevé un clam respecte els pocs elements escultòrics permanents que té actualment Valldoreix.

Des de l’EMD hem volgut donar suport a aquest iniciativa cultural a favor de la població, però també per la seva voluntat de situar Valldoreix dins el panorama de l’art contemporani actual.

Felicitem, doncs, a l’associació Amicart , als artistes participants i a tots els que han col·laborat amb entusiasme en fer realitat aquest projecte escultòric.

Marcenia Baqués
Presidenta de l'associació Amicart Valldoreix

Amicart Valldoreix és una associació sense ànim de lucre, formada per un grup de persones amants de l’art. Un dels seus objectius és desenvolupar projectes artístics i a tal fi ha organitzat la I Biennal d’Escultura Valldoreix dels Somnis, un projecte que pretén omplir amb propostes creatives alguns espais emblemàtics de la localitat.

Ens agradaria pensar que aquest primer pas és el somni impulsor de ulteriors mostres i projectes i que dintre d’un temps, Valldoreix sigui conegut no solament per la bellesa de la natura que l’envolta i per altres projectes associatius que ja existeixen i es porten a terme, sinó també per promoure una mostra d’ escultura a l’espai urbà on hi participin artistes de tot el món. A més de les possibilitats estètiques o contemplatives de la mostra, creiem amb força en l’art com a promotor de reflexió entre els éssers humans.

En aquest primer encontre escultòric, hem seleccionat més d’una vintena d’obres que s’exposen com a recorreguts en tres emplaçaments diferents. La participació ha estat important, molt variada i amb artistes que han enviat obres des de Mèxic, Canàries, País Basc, Comunitat Valenciana i especialment de les quatre províncies de Catalunya. Una part important de participants provenen de Barcelona, Sant Cugat i del mateix Valldoreix. Un jurat especialitzat ens ha acompanyat en la feina de selecció i valoració de les obres; L’ EMD, a través del seu president i el vocal de cultura ens han donat suport, hem comptat amb un significatiu número de voluntaris e institucions que ens han ajudat i assistit. A tots, el nostre agraïment. Però el més important és que aquesta Biennal sigui el punt de sortida cap un camí llarg i participatiu de Valldoreix.

Imma Pueyo i Masi
Comissària I Biennal

Valldoreix, situat en els sinuosos turons septentrionals de la serra de Collserola, ha estat escollit per l’Associació Amicart com a centre i lloc idoni per organitzar la I Biennal d’Escultura Valldoreix dels somnis. El projecte pretén integrar art i urbanisme, talment transformar l’espai harmonitzant l’escultura amb els seus indrets verds i alhora enriquir el mapa cultural propi.

El Parc de Sant Cebrià, el Club Esportiu Valldoreix i els Jardins 11 de Setembre són els marcs expositius que acullen un total de vint-i-tres obres seleccionades per aquesta I Biennal. Tres espais distants que conformen l’entramat social urbà i són significatius en l’entorn humà, perquè aixopluguen part de les activitats culturals, esportives o lúdiques que es realitzen en la població.

Les obres s’han repartit i instal·lat segons una tria prèvia i acurada que ha analitzat el tipus de material, dimensions i altres trets amb la intenció d’adequar-se a la singularitat de cada espai. S’ha creat un circuit visual i de llocs de trobada que desitja tant atraure l’atenció sensible de l’espectador, la seva mirada atenta envers cada obra, com sorprendre’l en l’inesperat canvi urbà.

El conjunt ens mostra clarament les tendències més rellevants de l’art avantguardista i contemporani català, nacional i internacional. El catàleg, editat per l’ocasió, presenta cada obra i autor seleccionat conjuntament amb la informació tècnica i un text explicatiu entorn el procediment, els elements formals , el contingut i/o el significat de l’obra, recollits la majoria de la memòria dels projectes presentats.

plano-biennal
plano-biennal-2

Artistes i obres I Biennal d'escultures de Valldoreix

ares

 

Ares

Barcelona

Mestre de taller de tècniques escultòriques a la Facultat de Belles Arts de la UB

Columna de llum 2015
acer inoxidable
250 x 25 x 25cm

Columna de llum neix a partir de formes geomètriques que s’intercalen i combinen entre si per evocar la idea de projecció vertical cap a l’infinit. Rescatant aquella idea fantàstica de repetició utilitzada per Constantin Brancusi, a la columna hi podríem anar afegint sense fi, més i més trams.

Els espais buits de l’acer inoxidable creen la transparència, la circulació de l’aire, mostren l’espai entre línies i atrauen especialment la llum, element protagonista. A primera hora del matí l’obra reflectirà tons blavosos i a mesura que avança el dia, aniran canviant cap a tocs més brillants o grisos fins arribar a captar els taronges i els vermells dels capvespres més rogencs.

guillem-arquer

Guillem Arquer

Sant Fost de Campsentelles

Els materials que utilitzo per a la meva producció, provenen d’allò que
anomeno Zones No Future. Aquesta denominació sorgeix al entendre la demolició total de les edificacions com a preparació del terreny per a nous projectes.

Constricció
cautxú i metall
78 x 109 x 62cm

Objectes amb història, amb un passat, rastres, marques. No hi ha res més expressiu. Però perquè no agafar l’objecte tal com és i portar-lo al espai expositiu? No. No vaig començar a treballar amb aquesta finalitat. La idea que perseguia en el moment que vaig fer la transició cap a la matèria, era la lluita entre allò visible i allò invisible. En aquesta pulsió, en aquesta lluita. Trobant en la sang, en les ferides, evidències de la meva presència a la realitat, convertint-se en la meva àncora.

Les juntes de canonades de cautxú emprades en aquesta peça procedeixen d’una zona industrial abandonada de Sabadell (prop del “nou” IKEA). L’estructura metàl·lica prové de la Facultat de Belles Arts de la UB, recuperada just abans de que fos venuda a un ferroveller. Les juntes de cautxú estan disposades en tensió a l’estructura de metall, creant un sistema de forces internes i equilibrades les quals han provocat la deformació del metall. Aquesta disposició anul·la funcionalment ambdós objectes.

És en la relació binària d’aquests elements que veiem com un nega l’altre, però on l’altre també nega al primer. Creant així una dualitat en cada element, sent “negador” i negat alhora. Opressor i oprimit, víctima i botxí, lluita, tensió.

toni-batllori

 

Toni Batllori

Barcelona

Autor polifacètic. La seva activitat més coneguda és la de ninotaire, col·laborador habitual del diari La Vanguardia. Fa escultures des de començaments dels vuitanta. Bàsicament treballa amb pedra.

Màquina!
fusta (troç de travessa vella), bronze i marbre blanc de l'antiga Iugoslàvia
50 x 60 x 30cm

“Per on passa el tren?”... pregunten els nens en un dels seus primers intents de prendre’ns el pèl d’una manera explícita. No és que el meu tren (la meva màquina) no vulgui entrar en el joc de la canalla, és que vol passar de la realitat, per això va per la travessa.

I per això també en comptes d’anar horitzontal, va vertical; en comptes de sortir d’una estació, surt del terra; en comptes de fer fum, fa pedra... i en comptes de ser la maqueta d’una maquina que existeix, està feta a partir d’una joguina, porta el nom d’una marca de barrets i és totalment inventada. Fa molt de temps que vaig fer aquesta escultura, que valoro especialment i que ha anat quedant arraconada als diferents estudis i magatzems de la meva vida esperant la seva oportunitat. M’agrada sobretot per la sensació de moviment que dóna i per la seva simplicitat.

matilde-canepa

Matilde Cánepa

Caracas, Venezuela

Resideix a Tenerife.
Artista plàstica multidisciplinària

Jardín onírico
fusta
140 x 158 x 176cm

El seu treball inclou i s’ ha concentrat des de l’escultura, assemblatges amb diversos suports i materials fins, i preferentment, la pintura sobre paper i sobre tela.

En els seus projectes expositius realitzats darrerament ha desenvolupat el tema del viatge i les correlacions tant físiques, geogràfiques como internes.

Paral·lel a la seva obra treballa en la pedagogia de l’art i la investigació sobre l’àrea de la creativitat, el desenvolupament humà i el benestar vinculant la naturalesa, lo social, la interculturalitat, el femení, participant en diverses activitats i projectes.

”Tot sembla pronosticat en aquest tros de paradís que resta en aparent silenci esperant a que entris en ell”.

neus-colet

Neus Colet

Sant Cugat del Vallès

Els seus interessos principals són l’escultura i el gravat i moltes vegades es complementen, relacionen i creen un diàleg entre ells.

Davallada
ferro
142 x 20cm

El treball de Neus Colet ha tingut, des dels seus inicis, una marcada tendència minimalista, sintetitzant al màxim la forma i posant en valor l’expressió del material. Treballa amb allò que veu o coneix.. Un dels temes recurrents és la màquina “animada”. Les seves escultures es poden relacionar amb petites peces mecàniques, engranatges, rodaments, discs, rodetes, bobines i deixalles diverses del nostre entorn industrial.

Aquesta peça, Davallada, forma part d’una sèrie d’escultures que parteixen de la idea ironitzant del vehicle com a mecanisme animat convertit en petit insecte que es mou sobre una superfície convertida en circuit.

xavier-costa

Xavier Costa

Sant Cugat del Vallès

Escultor prolífic, la seva obra bàsicament en pedra i fusta, s’apropa al ferro des de fa uns anys, així com al gravat i al dibuix. Col·leccionista i amant de l’art. Incansable en la seva recerca de formes i buits en la matèria.

Laia
ferro
100 x 130cm peanna 150 x 10cm

Xavier Costa és un arqueòleg que busca el seu propi registre material entre les pedres. Però no s’acontenta en trobar la pròpia empremta. Aquest buscador de produccions humanes artístiques o “artistables”, intencionades o accidentals, investiga el temps per viure-hi, i el modela per restar-hi.

Aquesta obra ret un homenatge personal a la seva filla Laia. La torsió, el moviment centrípet del ferro evoquen el seu rostre de manera abstracta i amb un rere fons emotiu. El desenvolupament de la peça integra l’instant de l’acció escultòrica, el gest personal i la projecció de la idea i el pensament de l’autor.

carme-cuevas

Carme Cuevas

Valldoreix

Treballa el gres refractari, la fusta i la pedra de talc.

Ànima de Collserola
fusta d'un "Pinus Silvestris" i ferro forjat
215 x 35cm

L’autora realitza la seva obra a l’entorn d’una temàtica d’origen naturalista i contingut simbòlic. El monòlit de fusta de pi es treballa de manera que destaquin les rugositats i les textures de les vetes que el conformen. Al bell mig d’un jardí, envoltat del verd de la vegetació i d’arbres en creixement, evoca el pas del temps i la fragilitat de la natura i ens recorda que hem de ser curiosos en el seu manteniment..

federico-eguia

Federico Eguía

Alcalá de Henares

Artista polifacètic i amb inquietuds. Té una llarga trajectòria artística. És pintor, escultor, poeta, escriptor.

Puerta al cielo II
ferro
130 x 100 x 25cm

Segons diu Carlos Delgado, la seva obra, bàsicament realitzada amb planxes de ferro oxidat, pintat o manipulat, evoca als mestres Oteiza, Gabino o Chillida.. Respon a plantejaments intel·lectuals i pictòrics i porta a cap un joc entre l’abstracció lírica i la geometria poètica. Els volums estructuren l’espai i es pot observar una clara voluntat integradora de materials i investigacions estètiques que constitueixen les característiques fonamentals del seu discurs personal i rigorós. El seu llenguatge plàstic se centra en la precisió poètica i el rigor tècnic, estètic i compositiu.

jordi-gispert

Jordi Gispert Pi

Barcelona

El seu treball actual es concentra en la Ecologia Visual: reclamar a través de l’art la necessitat de protegir el paisatge i la naturalesa.

Paraíso artificial 19.
alumini, acer inoxidable, ceràmica
160 x 65 x 45cm

Aquesta obra forma part de la col·lecció “Paraíso Artificial”. El tema recrea l’ésser humà celebrant una existència feliç, cohabitant i fins hi tot fusionant-la amb la maquinària artificial; pròtesis, mitjans de transport i comunicació, televisió, ordenadors, música gravada, electrodomèstics, telèfons… una perspectiva utòpica en la que els humans aconsegueixen la sostenibilitat global, mantenint la seva admiració per la naturalesa original.

L’artista creu que totes les disciplines: pintura, escultura, fotografia, vídeo són eines per presentar el paisatge como text i escenari des on es pot reivindicar que la última possibilitat de la naturalesa és la de ser un jardí cuidat per la mà de l’ésser humà.

federic-gomez

Federic Gómez Cardellà

Sant Cugat del Vallès

Escultor que treballa amb materials diversos, pedra, ferro, fusta, terracota o polièster.

RINO
pedra, ferro, cable d'acer
120 x 90 x 180cm

Cap al 1990, l’escultor va realitzar una sèrie de peces entorn el rinoceront, un animal que l’atrau i que considera fascinant. Li atribueix una sèrie de qualitats, valentia, força, la percepció de lleugeresa al córrer i el sedueix la seva pell gruixuda plena de textures i solcs.

L’obra situa al centre d’una estructura metàl·lica, a manera de gàbia, un gran bloc de pedra suspès. La textura, les desigualtats de la pedra i l’esquerda vertical que divideix l’epidèrmic petri en dues parts distintives, fan al·lusió a un fragment del tot anatòmic del rinoceront. L’escultor s’interessa per formes i materials que tenen possibilitats associatives. La pedra, suspesa en l’aire, manifesta obertament la seva pròpia realitat física malgrat no pot alliberar-se de l’estructura rígida que limita la seva expansió a l’exterior.

mer-jimenez

Mer Jiménez

Barcelona

Amb el tema de la dona com “latemotive” principal, aquesta escultora es presenta amb una obra de cert caràcter reivindicatiu i original.

Arquera
bronze i marbre
245 x 70 x 30cm

L’obra de Mer demostra un caràcter que es reflexa en la potència de les formes, en els trets rotunds, en la força dels volums i en la jerarquització de valors en parts concretes del cos. Crea els seus personatges sobre la base d’un respecte minuciós a la forma natural, al múscul, a la unió dels nervis. Els seus models són essers reals, dones que cultiven el seu cos amb el ioga i la dansa contemporània. Són cossos ben estructurats, en els que es percep que cada part neix d’un tot, de manera natural, no com un afegit. Un cop afaiçonat, un cop aconseguida la forma perfecta, l’artista li dona un caràcter propi. L’arquera es representada en el màxim moment de concentració i equilibri necessaris abans de l’acció. Mer enalteix el poder, la força, el caràcter, la voluntat, i tot plegat es present i es mostra en les seves dones.

alfredo-lanz

Alfredo Lanz

Madrid, Barcelona, Mèxic

Desenvolupa la seva trajectòria com a dissenyador, artista plàstic i escultor. Les seves obres han estat guardonades amb premis nacionals i internacional.

Goig de viure
acer corten
246 x 70cm
acabats: policromia en color vermell i blau

Les primeres obres del Goig de viure van sorgir de la necessitat de l’autor de retrobar-se amb la natura. Al seu taller al cor de Barcelona, envoltat de pedres històriques, la creació es va impregnant de vida. Aquesta obra forma part de la sèrie en la que reflexa el seu magisteri i atracció pel cos femení. Segons Lanz, els artistes som como cronistes del nostre temps, però tenim també l’obligació de lluitar contra la negativitat intentant mostrar la llum de la sortida del túnel, buscant sempre la convivència pacifica entre tots els pobles. Lanz diu: “M’ha influït molt la lluminositat Mediterrània, que vaig començar a captar quan vaig traslladar la meva residència a Catalunya. El coneixement del Noucentisme català i de l’obra de Gaudí va obrir-me les portes a la llum i al color”.

mikel-lertxundi

Mikel Lertxundi

Bizkaia, Euskadi

La seva línea escultòrica, fruit de més de quaranta anys d’investigació
es basa en la unió dels tres materials que componen la terra com són la
pedra, la fusta i el ferro..

Materiales y quilibrio
pedra, fusta, ferro
180 x 175 x 160cm

L’escultura que presento és un exercici de construcció a la recerca de l’equilibri a partir de formes netes, rotundes i potents, on el pes de la pedra proporciona la base, el ferro estén el seu braç potent i la fusta arrodoneix el missatge. Formes i posicions diferents, però ben avingudes, suggereixen les claus per l’encontre i per l’harmonia.

En una composició de gran contrast i moviment, els materials extrets de la terra retornen a ella amb protagonisme i majestuositat. La pedra sobresurt com un promontori calcari de forma piramidal línees irregulars. D’aquesta surt i es prolonga la peça de ferro en angle recte mostrant la seva força i potència. És l’element de l’ancoratge i d’unió on es recolza la part de fusta que, amb les seves formes arrodonides i sensuals, tanca el cicle i aconsegueix l’equilibri buscat.

marina-lozano

Marina Lozano

Barcelona

Actualment estudiant del Grau de Belles Arts a la UB.

Confusió
ferro i branca natural
10 x 60 x 48cm

Si amb la primera sèrie d’escultures ‘formes i sentiments’, l’objectiu era manifestar i recrear els diferents estats d’ànim de l’ésser humà a través de sinuoses i dolces onades de ferro, amb aquesta continuació de la sèrie ‘L’ànima i la natura’ pretenc anar més enllà i plasmar la connexió de l’home amb la natura fins al punt que l’espectador experimenti i visualitzi la confusió d’ambdós.

Una representació de protecció mútua entre ànima i natura, unió de robustesa i fragilitat de dos elements contraposats. Ferro com a protector, que l’abraça, l’acaricia. La necessitat de conservar i perdurar, sempre de forma recíproca, crearan una atmosfera de sostenibilitat que unirà l’home des del més profund del seu ser amb el món natural.

caldo-manrique

Cado Manrique

Vulpellac, Girona

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.

La barca o l'instint de poder
ferro
tècnica: fosa
105 x 105 x 24cm

La barca, representada amb formes geomètriques i volums simplificats, simbolitza la seguretat, l’instint de poder i l’impuls de recerca.

El concepte contingut en l’obra gira entorn de l’ecologia humana, on la població representa la voluntat i la capacitat de donar resposta a la crisi mediambiental, així com a la crisi socioeconòmica que patim.

miquel

Miquel

Valls, Tarragona

La meva pràctica parteix de la pròpia experiència i situació com a home, jove, estudiant d’art, occidental, de classe mitja i ciutadà.

Funcional
bastida de ferro
tela, cordó
210 x 310 x 43cm

Partint de l’experiència com a estudiant d’Art en una Facultat de Belles Arts , amb un interès per a les manifestacions artístiques i amb motivació per endinsar-se , conèixer i crear més, sovint i sobretot en els moments de declivi, apareix la pregunta: I de què serveix tot el que estic fent? L’obra qüestiona la utilitat de l’art contemporani en el moment en que vivim, però també al llarg de la seva història.

Per a fer-ho es realitza una intervenció en el mòdul inferior d’una bastida. S’utilitzen quatre pintures sobre tela (sense bastidor) per a cobrir les potes de l’estructura imitant les proteccions, posades a les bastides, per tal de preservar els vianants que hi circulen a la vora. Aquestes pintures reutilitzades s’enrotllen a les barres de ferro subjectades amb brides, creant així una sensació i un tacte encoixinat de protecció.

Aquesta intervenció reivindica de manera irònica la utilitat de l’Art i planteja qüestions al voltant d’aquest.

patou-muller

Ariane Patou
Renè Muller

Sant Cugat del Vallès

Coautors del projecte Leña de Luxe: Wild furniture guardonat amb el premi FAD Arquitectura 2014 de Barcelona.

Cadires salvatges
fusta de la zona
250-350cm d'alçada x 30-40cm de diàmetre
Talla en una sola peça sobre un tronc d'arbre

Projecte que neix el 2012 amb la intenció de recuperar i transformar els arbres morts, encara arrelats a la terra en els espais públics, en Cadires Salvatges. Transformant-los in situ i deixant-los, lliures i salvatges, evolucionen al ritme de la naturalesa.

La Cadira Salvatge s’ha convertit en un símbol. Aquestes tenen la seva pròpia personalitat, i amb el seu caràcter, s’apropen a una humanització, es passegen pel paisatge com els humans, es converteixen en éssers vius sense perdre el seu aspecte salvatge, invitant-nos a reflexionar però no a asseure’ns per a acomodar-nos. Una fusió i contrast entre la domesticació i el salvatge. Entre el primitiu i el modern. Una provocació al disseny i a la tecnocràcia.

Les Cadires Salvatges, neixen, es transformen, moren i desapareixen, allà on són benvingudes.

miriam-perez

Miriam Perez

Huitzilac, Mèxic

Artista multidisciplinària. Treballa l’escultura en bronze, pintura, dibuix, vidre fusionat i ceràmica.

Madre Tierra
bronze a la cera perduda i acer inoxidable
100 x 100 x 103cm

El tema de l’obra aborda la situació del nostre planeta deguda a la nostra cobdícia i comoditat. Mostra la seva bellesa i la fragilitat actual.

L’autora, que també va estudiar i participar en espectacles de dansa, posa de relleu el moviment de la figura, un dels elements bàsics en les seves creacions.

Pensa que l’art s’ha de comunicar a cop d’ull, a partir d’una primera impressió, de la mateixa manera que la brisa o el sol toquen la pell, o com un somriure o una llàgrima mouen l’ànima. El meu treball, diu, està basat en l’alegria de l’esforç i el moviment, la lluita per la vida i com tot plegat es reflexa en el cos i l’ànima humana.

Cal estimar aquest planeta meravellós.

chloe-philpott-hill

Chloe Philpott-Hill

Adelaida (Australia), Barcelona

Artista multidisciplinar.

Geometria i naturalesa
ferro
200 x 40cm de diàmetre

L’origen formal de l’escultura són figures geomètriques simples.:el triangle, la circumferència, el rectangle. Aquests elements són separats i individualitzats de manera que formen una composició vertical ascendent i estructuren el volum en tres parts diferenciades.. Les seves formes sintetitzen , a través d’una estructura que s’identifica amb un arbre, la pròpia geometria fractal que reflexa el paisatge. Les projeccions lineals en l’espai simbolitzen el món de la naturalesa i consideren la relació de l’home amb un entorn natural ordenat per conceptes racionals.

marta-pruna

Marta Pruna

Cervià de les Garrigues, Lleida

Font que mulla el gòtic
pedra calcària de Calatorao i ferro
20 x 36 x 40cm

El tema de la meva escultura essencial i de la meva proposta per aquest projecte és una font d’aigua homenatjant el començament del Gòtic. Una bomba alimentarà un circuit tancat d’aigua i la bomba només funcionarà en dies que faci sol. La potència sobrant s’utilitzarà per carregar piles. Aquestes com a la vida, seran menys eficients amb cada cicle de càrrega i descàrrega, per aquesta raó periòdicament s’haurà de desconnectar la bomba durant 2 dies que faci sol, a fi que la bateria carregi al màxim. L’escultura és ideal per posar-la a l’aire lliure i és molt ecològica ja que s’alimenta de l’energia solar que és una energia renovable. Ho he fet amb energia solar no només per donar-l’hi un contingut totalment ecològic, també perquè és la meva forma de vida al mig de la natura des de l’ any 2001 i és el que conec.

teo-san-jose

Teo San José

Denia, Alicante

Artista multidisciplinari, escultor, pintor, art-terapeuta i escriptor.

Portal del vent nº8
acer i pintura
150 x 130 x 100cm

Teo San José impregna la seva obra de lirisme i poesia. Es defineix com l’escultor de l’Ànima i la Lluna i segons escriu en la seva pàgina web, l’art és la capacitat humana que permet traslladar als sentits les percepcions de l’ànima. La seva escultura és actual i molt mediterrània, amb formes que evoquen els velers i les veles que ondegen al vent. Sinuoses, rítmiques, elegants, les formes de l’escultor capten el reflex dels clarobscurs de la llum de la lluna i el sol sobre del mar. Llavors, cada escultura es converteix en un espai de meditació personal, que intenta incitar al descobriment del silenci interior i trobar la identitat pròpia i no la d’una forma importada.

santial

Santial

Barcelona

Cofundador de la revista Amicart.

Oteando el horizonte
fero, planxa d'acer inoxidable, resina de polièster i terracota
450 x 90cm

La figura representa a una persona que atalaia l’horitzó i aquest se’ns manifesta com una perspectiva davant la vida. Però més allà de la metàfora filosòfica de la nostra existència, explorar el camí, observar el nostre horitzó permet els guardes forestals determinar on pot haver-hi un perill i als excursionistes conèixer la seva situació en un ampli territori.

Aquesta escultura també representa elevar-se per sobre dels esdeveniments. No solament ho representa des d’un punt de vista filosòfic, també des d’un punt de vista funcional i simbòlic.

Però per sobre de tot representa a l’esser humà d’alçada, a l’esser humà intel·ligent que intenta veure més enllà dels esdeveniments per abordar amb seguretat les contingències de la vida.

marina-tomas

Marina Tomàs

Valldoreix

Figura de dona
fang
100 x 45cm de diàmetre

La figura de dona s’estableix a partir d’una forma cilíndrica en la que no està exclosa la idea de moviment obtinguda amb la lleugera inclinació del cap i el gest dels braços. Es percep una voluntat manifesta de simplificació a la recerca d’una visió plàstica i estètica de la dona.. L’autora afegeix un tocs de decorativisme i color que acreixen el realisme de la figura. La suavitat de les formes i de l’actitud de la figura evoca aquell tipus de representació que associa el món sensible amb l’intel·ligible, una idea que va defensar el gran mestre Maillol.

L’associació Amicart Valldoreix organitzadora de la I Biennal d’Escultura Valldoreix dels Somnis agraeix la participació i col·laboració de:

  • Tots els membres del jurat
  • Josep Puig, president de l’EMD Valldoreix, Joaquim Castelló, vocal de Cultura de l’EMD
  • Núria Stenger, coordinadora tècnica de l’area de Cultura i Joventut de l’EMD
  • Josep Carné, Eduard Delgado, Carlos Zurita, Albert Fité
  • Domènec Miquel Serra
  • José Fernández, cap de la brigada d’obres i serveis de Valldoreix
  • Joan Arís, Andrés Vazquez (Openstyle TV)
  • Jordi Gonzalez, cap Servei de Cultura i Joventut Ajuntament Sant Cugat
  • Joan Carles Pradell, President del Club de Tennis Valldoreix

Para ver la publicación anterior haz click aquí

Amb el suport i la col·laboració de:

EMD valldoreix
disseny web
Art Fusion BCN
ajuntament Sant Cugat
crbmc
Club esportiu Valldoreix